Tuesday, April 24, 2007

 

BLOG TANCAT / BLOG CERRADO

"Navega en paz"

(Puedes dejar un comentario para la prosperidad en este artículo)
més informació / más información


Thursday, October 06, 2005

 

Art. 227 - La Reforma del Resto de los Títulos del Estatuto

ARTICLE 227. LA REFORMA DE LA RESTA DELS TÍTOLS

  1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 226 s’ha d’ajustar al procediment següent:
    a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 226.1.a.
    b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorablede les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
    c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
    d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si el Congrés dels Diputats i el Senat ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent.
    e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d o si la proposta d’Estatut no és ratificada, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
    f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
    g) La delegació del Parlament ha de prendre els seus acords per majoria de dos terços.
    h) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
    i) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva.
    La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
    j) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica comporta la convocatòria per la Generalitat, en el termini màxim de sis mesos, del referèndum a què fa referència l’apartat 1.b.
  2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.

ARTÍCULO 227. LA REFORMA DEL RESTO DE LOS TÍTULOS

  1. La reforma de los títulos del Estatuto no incluidos en el artículo 226 debe ajustarse al siguiente procedimiento:
    a) La iniciativa de reforma corresponde al Parlamento, al Gobierno de la Generalidad y a las Cortes Generales. Los ayuntamientos y los titulares del derecho de voto al Parlamento pueden proponer al Parlamento que ejerza la iniciativa de reforma en los términos establecidos por el artículo 226.1.a.
    b) La aprobación de la reforma requiere el voto favorable de las dos terceras partes de los miembros del Parlamento, la aprobación de las Cortes Generales mediante una ley orgánica y, finalmente, el referéndum positivo de los electores.
    c) Una vez aprobada la propuesta de reforma del Estatuto, el Parlamento debe enviarla al Congreso de los Diputados.
    d) La propuesta de reforma puede ser sometida a un voto de ratificación del Congreso y del Senado de acuerdo con el procedimiento que establecen los reglamentos parlamentarios respectivos. El Parlamento debe nombrar una delegación para presentar la propuesta de reforma del Estatuto ante el Congreso y el Senado. Si el Congreso de los Diputados y el Senado ratifican la propuesta de reforma del Estatuto, se considera aprobada la ley orgánica correspondiente.
    e) Si no se aplica el procedimiento establecido en la letra b, o si la propuesta de Estatuto no es ratificada, debe constituirse una comisión mixta paritaria, formada por miembros de la comisión competente del Congreso de los Diputados y una delegación del Parlamento con representación proporcional de los grupos parlamentarios, para formular de común acuerdo, y por el procedimiento que establece el Reglamento del Congreso de los Diputados, una propuesta conjunta en el plazo de dos meses.
    f) La tramitación de la propuesta de reforma del Estatuto en el Senado debe seguir un procedimiento análogo al establecido por la letra e en los términos del Reglamento del Senado. En este caso, la delegación del Parlamento, con las correspondientes adaptaciones, debe constituir, conjuntamente con miembros de la comisión competente del Senado, una comisión mixta paritaria para formular de común acuerdo una propuesta conjunta.
    g) La delegación del Parlamento debe tomar sus acuerdos por mayoría de dos tercios.
    h) Si la comisión mixta paritaria no logra formular una propuesta conjunta, la propuesta de reforma del Estatuto debe tramitarse de acuerdo con el procedimiento ordinario establecido por los respectivos reglamentos parlamentarios.
    i) El Parlamento, por la mayoría absoluta de sus miembros, puede retirar las propuestas de reforma que haya aprobado en cualquier momento de la tramitación en las Cortes Generales antes de que sean aprobadas de forma definitiva. La retirada de la propuesta de reforma no conlleva en caso alguno la aplicación de lo que establece el apartado 2.
    j) La aprobación de la reforma por las Cortes Generales mediante una ley orgánica conlleva la convocatoria por parte de la Generalidad, en el plazo máximo de seis meses, del referéndum a que se refiere la letra b.
  2. Si la propuesta de reforma no es aprobada por el Parlamento, por las Cortes Generales o por el cuerpo electoral, no puede ser sometida nuevamente a debate y votación del Parlamento hasta que haya transcurrido un año.


 

Art. 226 - La Reforma de los Títulos que No Afectan a las Relaciones con el Estado

ARTICLE 226. LA REFORMA DELS TÍTOLS QUE NO AFECTEN LES RELACIONS AMB L’ESTAT
  1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
    a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels titulars del dret de vot al Parlament. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
    b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
    c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 227.
    d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.
  2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.

ARTÍCULO 226. LA REFORMA DE LOS TÍTULOS QUE NO AFECTAN A LAS RELACIONES CON EL ESTADO

  1. La reforma de los títulos I y II del Estatuto debe ajustarse a los siguientes procedimientos:
    a) La iniciativa de la reforma corresponde al Parlamento de Cataluña, a propuesta de una quinta parte de sus diputados, y al Gobierno de la Generalidad. Los ayuntamientos de Cataluña pueden proponer al Parlamento el ejercicio de la iniciativa de reforma si así lo solicita un mínimo del 20% de los plenos municipales, que representen a un mínimo del 20% de la población. También pueden proponerla 300.000 firmas acreditadas de los titulares del derecho de voto al Parlamento. El Parlamento debe regular estos dos procedimientos para proponer el ejercicio de la iniciativa de la reforma.
    b) La aprobación de la reforma requiere el voto favorable de las dos terceras partes de los miembros del Parlamento, la remisión y la consulta a las Cortes Generales, la ratificación de las Cortes mediante una ley orgánica y el referéndum positivo de los electores de Cataluña.
    c) Si en el plazo de treinta días a partir de la recepción de la consulta establecida en la letra b las Cortes Generales se declaran afectadas por la reforma, esta debe seguir el procedimiento establecido en el artículo 227.
    d) Una vez rati ficada la reforma por las Cortes Generales, la Generalidad debe someterla a referéndum.
  2. Si la propuesta de reforma no es aprobada por el Parlamento o por el cuerpo electoral, no puede ser sometida nuevamente a debate y votación del Parlamento hasta que haya transcurrido un año.

 

TÍTULO VII - DE LA REFORMA DEL ESTATUTO


 

Art. 225 - El Catastro


ARTICLE 225. EL CADASTRE

Correspon a la Generalitat, en el seu àmbit territorial, la competència d’ordenació i gestió del cadastre, sens perjudici de la funció coordinadora de l’Estat en els termes que estableix la Constitució. Per a gestionar-lo, la Generalitat pot subscriure convenis amb els governs locals.

ARTÍCULO 225. EL CATASTRO

Corresponde a la Generalidad, en su ámbito territorial, la competencia de ordenación y gestión del catastro, sin perjuicio de la función coordinadora del Estado en los términos establecidos por la Constitución. Para su gestión, la Generalidad puede suscribir convenios con los gobiernos locales.

 

Art. 224 - Ley de Hacienda Local

ARTICLE 224. LLEI DE FINANCES LOCALS
  1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol.
  2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals que estableix l’article 85.
ARTÍCULO 224. LEY DE HACIENDAS LOCALES
  1. El Parlamento debe aprobar su propia ley de haciendas locales para desarrollar los principios y disposiciones establecidos por el presente capítulo.
  2. Las facultades en materia de haciendas locales que el presente capítulo atribuye a la Generalidad deben ejercerse con respeto a la autonomía local y oído el Consejo de Gobiernos Locales, establecido por el artículo 85.

 

Art. 223 - Suficiencia de Recursos

ARTICLE 223. SUFICIÈNCIA DE RECURSOS
  1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
  2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya i amb els principis, els objectius o els estàndards mínims que fixi l’Estat en les normes amb rang de llei a què fa referència l’article 111, que, en tot cas, han de respectar els marges adequats perquè el Parlament pugui incidir efectivament en la distribució d’aquests recursos.
  3. Les modificacions del marc normatiu que disminueixin els ingressos tributaris locals han de preveure la compensació d’aquesta disminució.
  4. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi. Tota nova atribucióde competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançarles correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
  5. S’han d’establir els mecanismes financers adequats per a compensar els governs locals pel finançament de despeses que les lleis no els atribueixen de manera específica i que responen a necessitats socials consolidades i no ateses per altres administracions. Pel que fa a les despeses impròpies corresponents a l’Estat, aquests mecanismes s’han d’acordar en el marc que estableix l’article 214.2.
  6. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de dur a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
  7. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigordels preceptes d’aquest Estatut.
ARTÍCULO 223. SUFICIENCIA DE RECURSOS
  1. La Generalidad debe establecer un fondo de cooperación local destinado a los gobiernos locales. El fondo, de carácter incondicionado, debe dotarse a partir de todos los ingresos tributarios de la Generalidad y debe regularse por medio de una ley del Parlamento. Adicionalmente, la Generalidad puede establecer programas de colaboración financiera específica para materias concretas.
  2. Los ingresos de los gobiernos locales consistentes en participaciones en tributos y en subvenciones incondicionadas estatales son percibidos por medio de la Generalidad, que los debe distribuir de acuerdo con lo dispuesto por la ley de haciendas locales de Cataluña y con los principios, objetivos o estándares mínimos que fije el Estado en las normas con rango de ley a las que se refiere el artículo 111, que, en todo caso, deben respetar los márgenes adecuados para que el Parlamento pueda incidir efectivamente en la distribución de estos recursos.
  3. Las modificaciones del marco normativo que disminuyan los ingresos tributarios locales deben prever la compensación de esta disminución.
  4. Se garantizan a los gobiernos locales los recursos suficientes para hacer frente a la prestación de los servicios cuya titularidad o gestión se les traspase. Toda nueva atribución de competencias debe ir acompañada de la asignación de los recursos suplementarios necesarios para financiarlas correctamente, de modo que se tenga en cuenta la financiación del coste total y efectivo de los servicios traspasados. El cumplimiento de este principio es una condición necesaria para que entre en vigor la transferencia o delegación de la competencia. A tal efecto, pueden establecerse diversas formas de financiación, incluida la participación en los recursos de la hacienda de la Generalidad o, si procede, del Estado.
  5. Deben establecerse los mecanismos financieros adecuados para compensar a los gobiernos locales por la financiación de gastos que las leyes no les atribuyen de forma específica y que responden a necesidades sociales consolidadas y no atendidas por otras administraciones. En cuanto a los gastos impropios correspondientes al Estado, estos mecanismos deben acordarse en el marco establecido por el artículo 214.2.
  6. La distribución de recursos procedentes de subvenciones incondicionadas o de participaciones genéricas en impuestos debe llevarse a cabo teniendo en cuenta la capacidad fiscal y las necesidades de gasto de los gobiernos locales y garantizando en todo caso su suficiencia.
  7. La distribución de los recursos entre los gobiernos locales no puede comportar en ningún caso una minoración de los recursos obtenidos por cada uno de estos, según los criterios utilizados en el ejercicio anterior a la entrada en vigor de los preceptos del presente Estatuto.

 

Art. 222 - Autonomía y Competencias Financieras

ARTICLE 223. SUFICIÈNCIA DE RECURSOS

  1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
  2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya i amb els principis, els objectius o els estàndards mínims que fixi l’Estat en les normes amb rang de llei a què fa referència l’article 111, que, en tot cas, han de respectar els marges adequats perquè el Parlament pugui incidir efectivament en la distribució d’aquests recursos.
  3. Les modificacions del marc normatiu que disminueixin els ingressos tributaris locals han de preveure la compensació d’aquesta disminució.
  4. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi. Tota nova atribucióde competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançarles correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
  5. S’han d’establir els mecanismes financers adequats per a compensar els governs locals pel finançament de despeses que les lleis no els atribueixen de manera específica i que responen a necessitats socials consolidadesi no ateses per altres administracions. Pel que fa a les despeses impròpies corresponents a l’Estat, aquests mecanismes s’han d’acordar en el marc que estableix l’article 214.2.
  6. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de dur a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
  7. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.

ARTÍCULO 223. SUFICIENCIA DE RECURSOS

  1. La Generalidad debe establecer un fondo de cooperación local destinado a los gobiernos locales. El fondo, de carácter incondicionado, debe dotarse a partir de todos los ingresos tributarios de la Generalidad y debe regularse por medio de una ley del Parlamento. Adicionalmente, la Generalidad puede establecer programas de colaboración financiera específica para materias concretas.
  2. Los ingresos de los gobiernos locales consistentes en participaciones en tributos y en subvenciones incondicionadas estatales son percibidos por medio de la Generalidad, que los debe distribuir de acuerdo con lo dispuesto por la ley de haciendas locales de Cataluña y con los principios, objetivos o estándares mínimos que fije el Estado en las normas con rango de ley a las que se refiere el artículo 111, que, en todo caso, deben respetar los márgenes adecuados para que el Parlamento pueda incidir efectivamente en la distribución de estos recursos.
  3. Las modificaciones del marco normativo que disminuyan los ingresos tributarios locales deben prever la compensación de esta disminución.
  4. Se garantizan a los gobiernos locales los recursos suficientes para hacer frente a la prestación de los servicios cuya titularidad o gestión se les traspase. Toda nueva atribución de competencias debe ir acompañada de la asignación de los recursos suplementarios necesarios para financiarlas correctamente, de modo que se tenga en cuenta la financiación del coste total y efectivo de los servicios traspasados. El cumplimiento de este principio es una condición necesaria para que entre en vigor la transferencia o delegación de la competencia. A tal efecto, pueden establecerse diversas formas de financiación, incluida la participación en los recursos de la hacienda de la Generalidad o, si procede, del Estado.
  5. Deben establecerse los mecanismos financieros adecuados para compensar a los gobiernos locales por la financiación de gastos que las leyes no les atribuyen de forma específica y que responden a necesidades sociales consolidadas y no atendidas por otras administraciones. En cuanto a los gastos impropios correspondientes al Estado, estos mecanismos deben acordarse en el marco establecido por el artículo 214.2.
  6. La distribución de recursos procedentes de subvenciones incondicionadas o de participaciones genéricas en impuestos debe llevarse a cabo teniendo en cuenta la capacidad fiscal y las necesidades de gasto de los gobiernos locales y garantizando en todo caso su suficiencia.
  7. La distribución de los recursos entre los gobiernos locales no puede comportar en ningún caso una minoración de los recursos obtenidos por cada uno de estos, según los criterios utilizados en el ejercicio anterior a la entrada en vigor de los preceptos del presente Estatuto.

 

Art. 221 - Principios Rectores

ARTICLE 221. PRINCIPIS RECTORS

Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquestsprincipis.

ARTÍCULO 221. PRINCIPIOS RECTORES

Las haciendas locales rigen por los principios de suficiencia de recursos, equidad, autonomía y responsabilidad fiscal. La Generalidad vela por el cumplimiento de estos principios.

 

Capítulo III - La hacienda de los gobiernos locales


 

Art. 220 - Empresas Públicas

ARTICLE 220. EMPRESES PÚBLIQUES

La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.

ARTÍCULO 220. EMPRESAS PÚBLICAS

La Generalidad puede constituir empresas públicas para cumplir las funciones que son de su competencia, de acuerdo con lo establecido por las leyes del Parlamento.

 

Art. 219 - El Patrimonio de la Generalitat

ARTICLE 219. EL PATRIMONI DE LA GENERALITAT
  1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
  2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat.
ARTÍCULO 219. EL PATRIMONIO DE LA GENERALIDAD
  1. El patrimonio de la Generalidad está integrado por los bienes y derechos de los que es titular y por los que adquiera por cualquier título jurídico.
  2. Una ley del Parlamento debe regular la administración, defensa y conservación del patrimonio de la Generalidad.

 

Art. 218 - Estabilidad Presupuestaria

ARTICLE 218. ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins dels principis bàsics establerts per l’Estat i la normativa de la Unió Europea.

ARTÍCULO 218. ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA

Corresponde a la Generalidad el establecimiento de los límites y condiciones para alcanzar los objetivos de estabilidad presupuestaria dentro de los principios básicos establecidos por el Estado y la normativa de la Unión Europea.

 

Art. 217 - Recurso al Endeudamiento

ARTICLE 217. RECURS A L’ENDEUTAMENT
  1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins dels límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals establerts per l’Estat.
  2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat.
ARTÍCULO 217. RECURSO AL ENDEUDAMIENTO
  1. La Generalidad puede recorrer al endeudamiento y emitir deuda pública para financiar gastos de inversión dentro de los límites que la propia Generalidad determine y respetando los principios generales establecidos por el Estado.
  2. Los títulos emitidos tienen a todos los efectos la consideración de fondos públicos y gozan de los mismos beneficios y condiciones que los que emite el Estado.

 

Art. 216 - El Presupuesto de la Generalitat

ARTICLE 216. EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT

El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinarlo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.

ARTÍCULO 216. EL PRESUPUESTO DE LA GENERALIDAD

El presupuesto de la Generalidad tiene carácter anual, es único e incluye todos los gastos y todos los ingresos de la Generalidad, así como los de los organismos, instituciones y empresas que dependen de la misma. Corresponde al Gobierno elaborar y ejecutar el presupuesto, y al Parlamento, examinarlo, enmendarlo, aprobarlo y controlarlo. La ley de presupuestos no puede crear tributos, pero puede modificarlos si una ley tributaria sustantiva así lo establece.

 

Art. 215 - Competencias de la Generalitat

ARTICLE 215. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT

La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.

ARTÍCULO 215. COMPETENCIAS DE LA GENERALIDAD

La Generalidad tiene competencia exclusiva para ordenar y regular su hacienda.

 

Capítulo II - El presupuesto de la Generalitat


 

Art. 214 - La Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado - Generalitat


ARTICLE 214. LA COMISSIÓ MIXTA D’ASSUMPTES ECONÒMICS I FISCALS ESTAT - GENERALITAT
  1. La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, el desenvolupament, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat amb l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.
  2. Correspon a la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat:
  3. a) Determinar l’aportació catalana a les finances de l’Estat, d’acord amb el que estableixen els articles 207, 208, 209 i 210.
    b) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Agència Tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat a què fa referència l’article 205, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits.
    c) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
    d) Valorar quinquennalment, amb una antelació mínima de tres mesos respecte a l’actualització del sistema de finançament, els serveis i les competències exercides per l’Estat, a què fa referència l’article 208.
    e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 212.
    f) Acordar els mecanismes de finançament de les despeses impròpies a què fa referència l’article 223.5.
    g) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat.
  4. La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals ha de determinar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan es pugui veure alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea que afectin els tributs cedits. En el cas de decisió legislativa estatal, la mesura de cooperació s’ha d’acordar abans que aquella s’aprovi.
  5. La part catalana de la Comissió Mixta ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol.
ARTÍCULO 214. LA COMISIÓN MIXTA DE ASUNTOS ECONÓMICOS Y FISCALES ESTADO - GENERALIDAD
  1. La Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado - Generalidad es el órgano bilateral de relación entre la Administración del Estado y la Generalidad en el ámbito de la financiación autonómica. Le corresponden la concreción, el desarrollo, la actualización y el seguimiento del sistema de financiación, así como la canalización del conjunto de relaciones fiscales y financieras de la Generalidad con el Estado. Está integrada por un número igual de representantes del Estado y de la Generalidad. La presidencia de esta comisión mixta es ejercida de forma rotatoria entre las dos partes en turnos de un año. La Comisión adopta su reglamento interno y de funcionamiento por acuerdo entre las dos delegaciones. La Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado - Generalidad ejerce sus funciones sin perjuicio de los acuerdos suscritos por el Gobierno de Cataluña en esta materia en instituciones y organismos de carácter multilateral.
  2. Corresponde a la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado - Generalidad:
  3. a) Determinar la aportación catalana a la hacienda del Estado, de acuerdo con lo establecido por los artículos 207, 208, 209 y 210.
    b) Establecer los mecanismos de colaboración entre la Agencia Tributaria de Cataluña y la Administración tributaria del Estado a que se refiere el artículo 205, así como los criterios de coordinación y de armonización fiscal de acuerdo con las características o la naturaleza de los tributos cedidos.
    c) Negociar el porcentaje de participación de Cataluña en la distribución territorial de los fondos estructurales europeos.
    d) Valorar quinquenalmente, con una antelación mínima de tres meses respecto a la actualización del sistema de financiación, los servicios y las competencias ejercidas por el Estado, a que se refiere el artículo 208.
    e) Aplicar los mecanismos de actualización establecidos por el artículo 212.
    f) Acordar los mecanismos de financiación de los gastos impropios a que se refiere el artículo 223.5.
    g) Acordar la valoración de los traspasos de servicios del Estado a la Generalidad.
  4. La Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado – Generalidad debe determinar las medidas de cooperación necesarias para garantizar el equilibrio del sistema de financiación que establece el presente título cuando pueda verse alterado por decisiones legislativas estatales o de la Unión Europea que afecten a los tributos cedidos. En el caso de decisión legislativa estatal, la medida de cooperación debe acordarse antes de que aquella se apruebe.
  5. La parte catalana de la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado – Generalidad rinde cuentas al Parlamento sobre el cumplimiento de los preceptos del presente capítulo.

 

Art. 213 - Lealtad Institucional

ARTICLE 213. LLEIALTAT INSTITUCIONAL

L’Estat, d’acord amb el principi de lleialtat institucional, ha de garantir la suficiència de recursos de les finances de la Generalitat en els supòsits en què les disposicions generals aprovades per l’Estat impliquin un increment de les necessitats de despesa o una disminució de la capacitat fiscal de la Generalitat.

ARTÍCULO 213. LEALTAT INSTITUCIONAL

El Estado, de acuerdo con el principio de lealtad institucional, debe garantizar la suficiencia de recursos de la hacienda de la Generalidad en los supuestos en que las disposiciones generales aprobadas por el Estado impliquen un incremento de las necesidades de gasto o una disminución de la capacidad fiscal de la Generalidad.

 

Art. 211 - El Tratamiento Fiscal

ARTICLE 211. EL TRACTAMENT FISCAL

La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals.

ARTÍCULO 211. EL TRATAMIENTO FISCAL

La Generalidad goza del tratamiento fiscal que las leyes establecen para el Estado en los impuestos estatales.

 

Art. 212 - Actualización de la Financiación

ARTICLE 212. ACTUALITZACIÓ DEL FINANÇAMENT
  1. L’Estat i la Generalitat han d’establir un mecanisme d’actualització quinquennal del sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquest mecanisme s’ha d’aplicar sens perjudici del seguiment i l’actualització dels recursos proporcionats pel sistema de finançament durant el quinquenni. Per acord entre l’Estat i la Generalitat es pot dur a terme la dita actualització abans de la finalització del període quinquennal.
  2. L’aplicació dels criteris de les aportacions a les finances estatals s’ha d’actualitzar cada cinc anys, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. Si no es produeix l’acord sobre aquesta actualització en la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, resten automàticament prorrogats els criteris vigents.
ARTÍCULO 212. ACTUALIZACIÓN DE LA FINANCIACIÓN
  1. El Estado y la Generalidad deben establecer un mecanismo de actualización quinquenal del sistema de financiación, teniendo en cuenta la evolución del conjunto de recursos públicos disponibles y la de las necesidades de gasto de las diferentes administraciones. Este mecanismo debe aplicarse sin perjuicio del seguimiento y la actualización de los recursos proporcionados por el sistema de financiación durante el quinquenio. Por acuerdo entre el Estado y la Generalidad puede llevarse a cabo dicha actualización antes de la finalización del periodo quinquenal.
  2. La aplicación de los criterios de las aportaciones a la hacienda estatal debe actualizarse cada cinco años, de acuerdo con lo establecido por el presente Estatuto. Si no se produce el acuerdo sobre esta actualización en la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado - Generalidad, quedan automáticamente prorrogados los criterios vigentes.

 

Art. 210 - Determinación y Cálculo de la Aportación Catalana a la Hacienda del Estado

ARTICLE 210. DETERMINACIÓ I CÀLCUL DE L’APORTACIÓ CATALANA A LES FINANCES DE L’ESTAT

Per a efectuar el càlcul de l’aportació catalana a les finances de l’Estat, s’han de tenir en compte els criteris següents:
Primer. Pel que fa a l’aportació a les despeses de l’Estat, determinada per l’article 208, s’ha d’establir el percentatge de participació que pertoqui a l’Estat en els diferents impostos cedits per al finançament dels seus serveis i les seves competències, en la proporció que correspongui a Catalunya.
Segon. Pel que fa a l’aportació a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament, els acords per al desenvolupament i l’aplicació dels principis continguts en l’article 200bis han d’establir els mecanismes financers d’anivellament adequats, d’acord amb el principi de transparència i de conformitat amb els criteris següents:
a) Els recursos aportats o rebuts per la Generalitat a aquesta solidaritat s’han d’establir atenent les sevesnecessitats de despesa i la seva capacitat fiscal, determinada amb relació a la mitjana de les comunitats autònomes i amb el grau de progressivitat que s’estableixi.
b) Els criteris d’equitat mesurats en termes de població relativa i els criteris d’eficiència econòmica mesurats en termes de producte interior brut i d’esforç fiscal relatius.
c) El major esforç fiscal eventualment dut a terme pels ciutadans de Catalunya, calculat a partir de la diferència entre els impostos suportats a Catalunya i la mitjana de les comunitats autònomes, s’ha de traduir en una major capacitat financera i uns majors ingressos per a la Generalitat, dins els marges que es determinin. Per a calcular l’esforç fiscal, s’ha de tenir en compte el conjunt de preus privats per serveis públics ja suportat a Catalunya.
d) L’aplicació dels mecanismes d’anivellament en cap cas no pot alterar la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.
e) El resultat dels mecanismes de solidaritat ha d’ésser avaluat quinquennalment per tal de verificar-ne els efectes.

ARTÍCULO 210. DETERMINACIÓN Y CÁLCULO DE LA APORTACIÓN CATALANA A LA HACIENDA DEL ESTADO.

Para efectuar el cálculo de la aportación catalana a la hacienda del Estado, deben tenerse en cuenta los siguientes criterios:
Primero. En lo que concierne a la aportación a los gastos del Estado, determinada por el artículo 208, debe establecerse el porcentaje de participación que corresponda al Estado en los diferentes impuestos cedidos para la financiación de sus servicios y competencias, en la proporción que corresponda a Cataluña.
Segundo. En lo que concierne a la aportación a la solidaridad y a los mecanismos de nivelación, los acuerdos para el desarrollo y aplicación de los principios contenidos en el artículo 209 deben establecer los mecanismos financieros de nivelación adecuados, de acuerdo con el principio de transparencia y de conformidad con los siguientes criterios:
a) Los recursos aportados o recibidos por la Generalidad a esta solidaridad deben establecerse atendiendo a sus necesidades de gasto y capacidad fiscal, determinada con relación a la media de las comunidades autónomas y con el grado de progresividad que se establezca.
b) Los criterios de equidad medidos en términos de población relativa y los criterios de eficiencia económica medidos en términos de producto interior bruto y de esfuerzo fiscal relativos.
c) El mayor esfuerzo fiscal eventualmente llevado a cabo por los ciudadanos de Cataluña, calculado a partir de la diferencia entre los impuestos soportados en Cataluña y el promedio de las comunidades autónomas, debe traducirse en una mayor capacidad financiera y unos mayores ingresos para la Generalidad, dentro de los márgenes que se determinen. Para calcular el esfuerzo fiscal, debe tenerse en cuenta el conjunto de precios privados por servicios públicos ya soportado en Cataluña.
d) La aplicación de los mecanismos de nivelación no puede alterar en ningún caso la posición de Cataluña en la ordenación de rentas por cápita entre las comunidades autónomas antes de la nivelación.
e) El resultado de los mecanismos de solidaridad debe ser evaluado quinquenalmente para verificar sus efectos.

 

Art. 209 - Aportación a la Solidaridad y a los Mecanismos de Nivelación

ARTICLE 209. APORTACIÓ A LA SOLIDARITAT I ALS MECANISMES D’ANIVELLAMENT

La Generalitat contribueix a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics a llurs ciutadans puguin assolir nivells similars sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar. A aquest efecte, la Generalitat aporta recursos als mecanismes de solidaritat que estableix la Constitució i, si escau, en rep, segons els criteris i els procediments que estableixen els articles 210 i 214.

ARTÍCULO 209. APORTACIÓN A LA SOLIDARIDAD Y A LOS MECANISMOS DE NIVELACIÓN

La Generalidad contribuye a la solidaridad con las demás comunidades autónomas, a fin de que los servicios prestados por los diferentes gobiernos autonómicos a sus ciudadanos puedan alcanzar niveles similares siempre y cuando lleven a cabo un esfuerzo fiscal también similar. A tal efecto, la Generalidad aporta recursos a los mecanismos de solidaridad establecidos por la Constitución y, si procede, recibe recursos de los mismos, según los criterios y procedimientos establecidos por los artículos 210 y 214.

 

Art. 208 - Aportación a los Gastos del Estado

ARTICLE 208. APORTACIÓ A LES DESPESES DE L’ESTAT

Una part del rendiment dels impostos cedits a Catalunya s’atribueix a l’Estat per al finançament dels seus serveis i les seves competències, segons el procedimentque estableixen els articles 210 i 214.

ARTÍCULO 208. APORTACIÓN A LOS GASTOS DEL ESTADO

Una parte del rendimiento de los impuestos cedidos a Cataluña se atribuye al Estado para la financiación de sus servicos y competencias, según el procedimiento establecido por los artículos 210 y 214.

 

Art. 207 - La Aportación Catalana a la Hacienda del Estado

ARTICLE 207. L’APORTACIÓ CATALANA A LES FINANCES DE L’ESTAT

L’aportació catalana a les finances de l’Estat integra l’aportació a les despeses de l’Estat i l’aportació a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament, d’acord amb el que estableix aquest títol.

ARTÍCULO 207. LA APORTACIÓN CATALANA A LA HACIENDA DEL ESTADO

La aportación catalana a la hacienda del Estado integra la aportación a los gastos del Estado y la aportación a la solidaridad y a los mecanismos de nivelación, de acuerdo con lo establecido por el presente título.

 

Art. 206 - Órganos Económico-Administrativos

ARTICLE 206. ÒRGANS ECONOMICOADMINISTRATIUS

La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.

ARTÍCULO 206. ÓRGANOS ECONÓMICO-ADMINISTRATIVOS

La Generalidad debe asumir, por medio de sus propios órganos económico-administrativos, la revisión por la vía administrativa de las reclamaciones que los contribuyentes puedan interponer contra los actos de gestión tributaria dictados por la Agencia Tributaria de Cataluña.

 

Art. 205 - La Agencia Tributaria de Cataluña

ARTICLE 205. L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA
  1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local.
  2. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. A aquestes efectes, l’Agència Tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat col·laboren i subscriuen convenis i fan ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin pertinents.
  3. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals.
ARTÍCULO 205. LA AGENCIA TRIBUTARIA DE CATALUÑA
  1. La gestión, recaudación, liquidación e inspección de todos los impuestos soportados en Cataluña corresponden a la Agencia Tributaria de Cataluña, excepto los de naturaleza local.
  2. La Agencia Tributaria de Cataluña debe crearse por ley del Parlamento y dispone de plena capacidad y atribuciones para la organización y el ejercicio de las funciones a que se refiere el apartado 1. A estos efectos, la Agencia Tributaria de Cataluña y la Administración tributaria del Estado colaboran y suscriben convenios y hacen uso de los demás medios de colaboración que consideren pertinentes.
  3. La Agencia Tributaria de Cataluña puede ejercer por delegación de los municipios las funciones de gestión tributaria con relación a los tributos locales.

 

Art. 204 - Comptencias Financieras

ARTICLE 204. COMPETÈNCIES FINANCERES
  1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
  2. La Generalitat té capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea.
  3. L’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, inclou en tot cas la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota.
  4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs estatals suportats a Catalunya.
  5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa plena.
  6. L’exercici que té la Generalitat de la capacitat normativa en l’àmbit tributari es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
ARTÍCULO 204. COMPETENCIAS FINANCIERAS
  1. La Generalidad tiene capacidad para determinar el volumen y composición de sus ingresos en el ámbito de sus competencias financieras, así como para fijar la afectación de sus recursos a las finalidades de gasto que decida libremente.
  2. La Generalidad tiene capacidad normativa y responsabilidad fiscal sobre todos y cada uno de los impuestos estatales soportados en Cataluña, en el marco de las competencias del Estado y de la Unión Europea.
  3. El ejercicio de la capacidad normativa a que se refiere el apartado 2, en el marco de las competencias del Estado y de la Unión Europea, incluye en todo caso la participación en la fijación del tipo impositivo, las exenciones, las reducciones y las bonificaciones sobre la base imponible y las deducciones sobre la cuota.
  4. Corresponden a la Generalidad la gestión, recaudación, liquidación e inspección de todos los tributos estatales soportados en Cataluña.
  5. La Generalidad tiene competencia para establecer, mediante una ley del Parlamento, sus tributos propios, sobre los cuales tiene plena capacidad normativa.
  6. El ejercicio que tiene la Generalidad de la capacidad normativa en el ámbito tributario se basa en los principios de equidad y eficiencia. En su actuación tributaria, la Generalidad promueve la cohesión y el bienestar sociales, el progreso económico y la sostenibilidad medioambiental.

 

Art. 203 - Los Recursos de la Generalitat

ARTICLE 203. ELS RECURSOS DE LA GENERALITAT
  1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar exercici adequat del seu autogovern.
  2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern.
  3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
  4. a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. b) El rendiment de tots els tributs estatals suportats a Catalunya, que tenen la consideració de cedits, d’acord amb el que disposa aquest Estatut.
    c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
    d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
    e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
    f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
    g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
    h) Els ingressos de dret privat.
    i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
    j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències.
    k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.
    l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució.
ARTÍCULO 203. LOS RECURSOS DE LA GENERALIDAD
  1. La Generalidad dispone de unas finanzas autónomas y de los recursos financieros suficientes para hacer frente al adecuado ejercicio de su autogobierno.
  2. La Generalidad dispone de plena autonomía de gasto para poder aplicar libremente sus recursos de acuerdo con las directrices políticas y sociales determinadas por sus instituciones de autogobierno.
  3. Los recursos de la hacienda de la Generalidad están constituidos por:
  4. a) Los rendimientos de sus impuestos, tasas, contribuciones especiales y demás tributos propios.
    b) El rendimiento de todos los tributos estatales soportados en Cataluña, que tienen la consideración de cedidos, de acuerdo con lo dispuesto por el presente Estatuto.
    c) Los recargos sobre los tributos estatales.
    d) Los ingresos procedentes del Fondo de compensación interterritorial y de otras asignaciones establecidas por la Constitución, si procede.
    e) Otras transferencias y asignaciones con cargo a los presupuestos generales del Estado.
    f) Los ingresos por la percepción de sus precios públicos.
    g) Los rendimientos del patrimonio de la Generalidad.
    h) Los ingresos de derecho privado.
    i) El producto de emisión de deuda y de las operaciones de crédito.
    j) Los ingresos procedentes de multas y sanciones en el ámbito de sus competencias.
    k) Los recursos procedentes de la Unión Europea y de programas comunitarios.
    l) Cualquier otro recurso que pueda establecerse en virtud de lo dispuesto por el presente Estatuto y la Constitución.

 

Art. 202 - Principios

ARTICLE 202. PRINCIPIS
  1. En el marc del que estableix la Constitució, les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat es regulen per aquest Estatut.
  2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
  3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, d’acord amb el principi de bilateralitat.
  4. En aplicació dels principis de proximitat i de subsidiarietat, el que estableix aquest Estatut és aplicable de manera preferent en cas de conflicte normatiu amb la legislació de l’Estat.
ARTÍCULO 202. PRINCIPIOS
  1. En el marco de lo establecido por la Constitución, las relaciones de orden tributario y financiero entre el Estado y la Generalidad se regulan por el presente Estatuto.
  2. La financiación de la Generalidad se rige por los principios de autonomía financiera, coordinación, solidaridad y transparencia en las relaciones fiscales y financieras entre las administraciones públicas, así como por los principios de suficiencia de recursos, responsabilidad fiscal, equidad y lealtad institucional entre las mencionadas administraciones.
  3. El desarrollo del presente título corresponde a la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado - Generalidad, de acuerdo con el principio de bilateralidad.
  4. En aplicación de los principios de proximidad y de subsidiariedad, lo establecido por el presente Estatuto es aplicable de forma preferente en caso de conflicto normativo con la legislación del Estado.

 

Capítulo I - La hacienda de la Generalitat


 

TÍTULO VI - DE LA FINANCIACIÓN DE LA GENERALITAT Y LA APORTACIÓN CATALANA A LA HACIENDA DEL ESTADO


 

Art. 201 - La Proyección Internacional de las Organizaciones Catalanas

ARTICLE 201. PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LES ORGANITZACIONS CATALANES

La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.

ARTÍCULO 201. PROYECCIÓN INTERNACIONAL DE LAS ORGANIZACIONES DE CATALUÑA

La Generalidad debe promover la proyección internacional de las organizaciones sociales, culturales y deportivas de Cataluña y, si procede, su afiliación a las entidades afines de ámbito internacional, en el marco del cumplimiento de sus objetivos.

Monday, October 03, 2005

 

Art. 200 - La coordinación de las Acciones Exteriores

ARTICLE 200. COORDINACIÓ DE LES ACCIONS EXTERIORS

La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.

ARTÍCULO 200. COORDINACIÓN DE LAS ACCIONES EXTERIORES

La Generalidad debe impulsar y coordinar, en el ámbito de sus competencias, las acciones exteriores de los entes locales y de los organismos y otros entes públicos de Cataluña, sin perjuicio de la autonomía que tengan.

 

Art. 199 - La Participación en Organismos Internacionales

ARTICLE 199. PARTICIPACIÓ EN ORGANISMES INTERNACIONALS

La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, de manera autònoma si ho permet la normativa corresponent, o bé, en tot cas, formant part de la delegació espanyola.

ARTÍCULO 199. PARTICIPACIÓN EN ORGANISMOS INTERNACIONALES

La Generalidad debe participar en los organismos internacionales competentes en materias de interés relevante para Cataluña, especialmente la UNESCO y otros organismos de carácter cultural, de forma autónoma si lo permite la normativa correspondiente, o bien, en todo caso, formando parte de la delegación española.

 

Art. 198 - Cooperación Transfronteriza, Interregional y al Desarrollo

ARTICLE 198. COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA, INTERREGIONAL I AL DESENVOLUPAMENT
  1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
  2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1.
  3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.

ARTÍCULO 198. COOPERACIÓN TRANSFRONTERIZA, INTERREGIONAL Y AL DESARROLLO
  1. La Generalidad debe promover la cooperación con las regiones europeas con las que comparte intereses económicos, sociales, ambientales y culturales, y debe establecer las relaciones que correspondan.
  2. La Generalidad debe promover la cooperación con otros territorios, en los términos que establece el apartado 1.
  3. La Generalidad debe promover programas de cooperación al desarrollo.

 

Art. 197 - Los Tratados y los Convenios Internacionales

ARTICLE 197. TRACTATS I CONVENIS INTERNACIONALS
  1. La Generalitat ha d’ésser informada prèviament pel Govern de l’Estat sobre els processos de negociació de tractats i convenis internacionals, si afecten les competències o els interessos de Catalunya. El Govern de la Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que considerin pertinents sobre aquesta qüestió.
  2. La Generalitat ha de participar en el procés de negociació dels tractats i els convenis internacionals que afectin les seves competències. Aquesta participació comporta, en tots els casos, la incorporació d’una representació de la Generalitat a la delegació negociadora i l’informe determinant del Parlament quan es tracti de competències exclusives.
  3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat la subscripció de convenis i tractats internacionals, o que aquest demani l’autorització de les Corts Generals per a subscriure’ls, sobre matèries d’interès per a Catalunya. En el cas de les competències exclusives, la Generalitat pot concloure preacords internacionals, que requereixen l’autorització de l’Estat.
  4. La Generalitat pot sol·licitar l’autorització de l’Estat per a signar, en nom del Govern, tractats i convenis internacionals en l’àmbit de les seves competències.
  5. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat, en l’àmbit de les seves competències.

ARTÍCULO 197. TRATADOS Y CONVENIOS INTERNACIONALES
  1. La Generalidad debe ser informada previamente por el Gobierno del Estado sobre los procesos de negociación de tratados y convenios internacionales, si afectan a las competencias o los intereses de Cataluña. El Gobierno de la Generalidad y el Parlamento pueden dirigir al Gobierno del Estado y a las Cortes Generales las observaciones que consideren pertinentes sobre esta cuestión.
  2. La Generalidad debe participar en el proceso de negociación de los tratados y los convenios internacionales que afecten a sus competencias. Esta participación conlleva, en todos los casos, la incorporación de una representación de la Generalidad en la delegación negociadora y el informe determinante del Parlamento cuando se trate de competencias exclusivas.
  3. La Generalidad puede solicitar al Gobierno del Estado la suscripción de convenios y tratados internacionales, o que este pida la autorización de las Cortes Generales para su suscripción, sobre materias de interés para Cataluña. En el caso de las competencias exclusivas, la Generalidad puede concluir preacuerdos internacionales, que requieren la autorización del Estado.
  4. La Generalidad puede solicitar la autorización del Estado para firmar, en nombre del Gobierno, tratados y convenios internacionales en el ámbito de sus competencias.
  5. La Generalidad debe adoptar las medidas necesarias para ejecutar las obligaciones derivadas de los tratados y los convenios internacionales ratificados por España o que vinculen al Estado, en el ámbito de sus competencias.

 

Art. 196 - Los Acuerdos de Colaboración

ARTICLE 196. ACORDS DE COL·LABORACIÓ

La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.

ARTÍCULO 196. ACUERDOS DE COLABORACIÓN

La Generalidad, para la promoción de los intereses de Cataluña, puede suscribir acuerdos de colaboración en el ámbito de sus competencias. A tal fin, los órganos de representación exterior del Estado deben prestar el apoyo necesario a las iniciativas de la Generalidad.

 

Art. 195 - Las Delegaciones en el Exterior

ARTICLE 195. DELEGACIONS A L’EXTERIOR
  1. La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir delegacions o oficines de representació a l’exterior.
  2. El personal de les delegacions de la Generalitat a l’exterior té l’estatut necessari per a exercir les seves funcions.
ARTÍCULO 195. DELEGACIONES EN EL EXTERIOR
  1. La Generalidad, para la promoción de los intereses de Cataluña, puede establecer delegaciones u oficinas de representación en el exterior.
  2. El personal de las delegaciones de la Generalidad en el exterior tiene el estatuto necesario para ejercer sus funciones.

 

Art. 194 - Disposición General

ARTICLE 194. DISPOSICIÓ GENERAL
  1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit.
  2. Les competències de la Generalitat inclouen la capacitat per a portar a terme les accions exteriors que són inherents a cadascuna d’aquelles, directament o, si escau, per mitjà de l’Estat.
ARTÍCULO 194. DISPOSICIONES GENERALES
  1. La Generalidad debe impulsar la proyección de Cataluña en el exterior y promover sus intereses en este ámbito.
  2. Las competencias de la Generalidad incluyen la capacidad para llevar a cabo las acciones exteriores que son inherentes a cada una de ellas, directamente o, si procede, mediante el Estado.

 

Capítulo III - La acción exterior de la Generalitat


 

Art. 193 - Circunscripción Electoral para el Parlament Europeo

ARTICLE 193. CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL PER AL PARLAMENT EUROPEU

Per tal que el territori de Catalunya, tot sol o juntament amb els territoris d’altres comunitats autònomes veïnes, sigui una circumscripció per a les eleccions al Parlament Europeu, la llei orgànica electoral ha de concretar aquesta determinació.

ARTÍCULO 193. CIRCUNSCRIPCIÓN ELECTORAL PARA EL PARLAMENTO EUROPEO

A fin de que el territorio de Cataluña, solo o junto con los territorios de otras comunidades autónomas vecinas, sea una circunscripción para las elecciones al Parlamento Europeo, la ley orgánica electoral debe concretar dicha determinación.

 

Art. 192 - Delegación de la Generalitat ante la Unión Europea

ARTICLE 192. DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA
  1. La Generalitat ha d’establir una delegació davant les institucions de la Unió Europea.
  2. El personal de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea té un estatut assimilat al del personal de les representacions de l’Estat davant la Unió Europea.
ARTÍCULO 192. DELEGACIÓN DE LA GENERALIDAD ANTE LA UNIÓN EUROPEA
  1. La Generalidad debe establecer una delegación ante las instituciones de la Unión Europea.
  2. El personal de la delegación de la Generalidad ante la Unión Europea tiene un estatuto asimilado al del personal de las representaciones del Estado ante la Unión Europea.

 

Art. 191 - Acciones ante el Tribunal de Justicia

ARTICLE 191. ACCIONS DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
  1. La Generalitat té accés directe al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea.
  2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat i el Comitè de les Regions a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat dirigeix la defensa jurídica de les seves posicions en el procediment.
  3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades només es pot produir en cas de greus perjudicis per a la política d’integració, ha d’ésser motivada i comporta la convocatòria automàtica de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
ARTÍCULO 191. ACCIONES ANTE EL TRIBUNAL DE JUSTICIA
  1. La Generalidad tiene acceso directo al Tribunal de Justicia de la Unión Europea en los términos que establezca la normativa europea.
  2. El Gobierno de la Generalidad puede instar al Gobierno del Estado y al Comité de las Regiones a iniciar acciones ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea en defensa de los legítimos intereses y competencias de la Generalidad. La Generalidad dirige la defensa jurídica de sus posiciones en el procedimiento.
  3. La negativa del Gobierno del Estado a ejercer las acciones solicitadas únicamente puede producirse en caso de graves perjuicios para la política de integración, debe ser motivada y conlleva la convocatoria automática de la Comisión Bilateral Generalidad - Estado.

 

Art. 190 - Gestión de Fondos Europeos

ARTICLE 190. GESTIÓ DE FONS EUROPEUS
  1. Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència.
  2. La gestió dels fons, en l’àmbit de les competències legislatives de la Generalitat, inclou les facultats de decidir la destinació concreta, les condicions de concessió, la regulació del procediment d’atorgament, la tramitació, el pagament i el control i la inspecció. En l’àmbit de les competències només executives de la Generalitat, la gestió dels fons inclou, si més no, la regulació del procediment d’atorgament, la tramitació, el pagament i el control i la inspecció.
  3. En el cas que els fons europeus no es puguin territorialitzar, l’Estat ha de motivar i fonamentar en dret aquesta circumstància, i la Generalitat ha de participar en els òrgans o en el procediment de distribució. La participació de la Generalitat té caràcter determinant per a l’Estat en el cas que els fons afectin l’exercici de competències exclusives. Corresponen, en tots els casos, a la Generalitat les facultats de tramitació, pagament, control i inspecció.
ARTÍCULO 190. GESTIÓN DE FONDOS EUROPEOS
  1. Corresponde a la Generalidad la gestión de los fondos europeos en materias de su competencia.
  2. La gestión de los fondos, en el ámbito de las competencias legislativas de la Generalidad, incluye las facultades de decidir el destino concreto, las condiciones de concesión, la regulación del procedimiento de otorgamiento, la tramitación, el pago y el control y la inspección. En el ámbito de las competencias ejecutivas de la Generalidad, la gestión de los fondos incluye, como mínimo, la regulación del procedimiento de otorgamiento, la tramitación, el pago y el control y la inspección.
  3. En el caso de que los fondos europeos no puedan territorializarse, el Estado debe motivar y fundamentar en derecho esta circunstancia, y la Generalidad debe participar en los órganos o en el procedimiento de distribución. La participación de la Generalidad tiene carácter determinante para el Estado en el caso de que los fondos afecten al ejercicio de competencias exclusivas. Corresponden, en todos los casos, a la Generalidad las facultades de tramitación, pago, control e inspección.

 

Art. 189 - Desarrollo y Aplicación del Derecho de la Unión Europea

ARTICLE 189. DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
  1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableix aquest Estatut.
  2. L’Estat, si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ.
  3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació sobre matèries respecte de les quals l’Estat disposi a Catalunya de competència per a dictar-ne les bases, la Generalitat pot adoptar directament la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
ARTÍCULO 189. DESARROLLO Y APLICACIÓN DEL DERECHO DE LA UNIÓN EUROPEA
  1. La Generalidad aplica y ejecuta el derecho de la Unión Europea en el ámbito de suscompetencias. La existencia de una regulación europea no modifica la distribución interna de competencias que establece el presente Estatuto.
  2. El Estado, si la ejecución del derecho de la Unión Europea requiere la adopción de medidas internas de alcance superior al territorio de Cataluña que las comunidades autónomas competentes no pueden adoptar mediante mecanismos de colaboración o coordinación, debe consultar a la Generalidad sobre estas circunstancias antes de que se adopten dichas medidas. La Generalidad debe participar en los órganos que adopten dichas medidas o, si esta participación no es posible, debe emitir un informe previo.
  3. En el caso de que la Unión Europea establezca una legislación sobre materias respecto a las cuales el Estado disponga en Cataluña de competencia para dictar sus bases, la Generalidad puede adoptar directamente la legislación de desarrollo a partir de las normas europeas.

 

Art. 188 - Participación en el Control de los Principios de Subsidiariedad y de Proporcionalidad

ARTICLE 188. PARTICIPACIÓ EN EL CONTROL DELS PRINCIPIS DE SUBSIDIARIETAT I DE PROPORCIONALITAT

El Parlament ha d’ésser consultat prèviament a l’emissió del dictamen de les Corts Generals sobre les propostes legislatives europees, en el marc del procediment de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableix el dret de la Unió Europea si aquestes propostes afecten les competències de la Generalitat.

ARTÍCULO 188. PARTICIPACIÓN EN EL CONTROL DE LOS PRINCIPIOS DE SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD

El Parlamento debe ser consultado previamente a la emisión del dictamen de las Cortes Generales sobre las propuestas legislativas europeas, en el marco del procedimiento de control de los principios de subsidiariedad y de proporcionalidad que establece el derecho de la Unión Europea si dichas propuestas afectan a las competencias de la Generalidad.

 

Art. 187 - Participación en Instituciones y Organismos Europeos

ARTICLE 187. PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I ORGANISMES EUROPEUS
  1. Els representants de la Generalitat participen directament en totes les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin assumptes de la competència de la mateixa Generalitat o que afecten l’interès de Catalunya, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
  2. La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, pot exercir la representació de l’Estat i, quan escaigui, la presidència d’aquestes institucions i d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable.
  3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, designa representants en el marc de la representació permanent d’aquest en les institucions i els organismes de la Unió Europea.
  4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú.
ARTÍCULO 187. PARTICIPACIÓN EN INSTITUCIONES Y ORGANISMOS EUROPEOS
  1. Los representantes de la Generalidad participan directamente en todas las delegaciones españolas ante la Unión Europea que traten asuntos de la competencia de la propia Generalidad o que afecten al interés de Cataluña, y especialmente ante el Consejo de Ministros y los órganos consultivos y preparatorios del Consejo y de la Comisión.
  2. La Generalidad, en el ámbito de sus competencias exclusivas, puede ejercer la representacióndel Estado y, cuando proceda, la presidencia de estas instituciones y de estos órganos, de acuerdo con la normativa aplicable.
  3. La Generalidad, de acuerdo con el Estado, designa a representantes en el marco de la representación permanente del mismo en las instituciones y los organismos de la UniónEuropea.
  4. El Parlamento puede establecer relaciones con el Parlamento Europeo en ámbitos de interés común.

 

Art. 186 - Participación en la Formación de las Posiciones del Estado

ARTICLE 186. PARTICIPACIÓ EN LA FORMACIÓ DE LES POSICIONS DE L’ESTAT
  1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els assumptes relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut, la legislació sobre aquesta matèria i els acords subscrits entre l’Estat i la Generalitat.
  2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten directament o exclusivament, o bé, si aquesta participació no és possible, per mitjà de procediments generals. Altrament, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin.
  3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i compartides i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat.
  4. L’Estat ha d’informar regularment la Generalitat, en tots els casos, de manera completa i actualitzada, sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.

ARTÍCULO 186. PARTICIPACIÓN EN LA FORMACIÓN DE LAS POSICIONES DEL ESTADO
  1. La Generalidad participa en la formación de las posiciones del Estado ante la Unión Europea, especialmente ante el Consejo de Ministros, en los asuntos relativos a las competencias o a los intereses de Cataluña, en los términos que establecen el presente Estatuto, la legislación sobre esta materia y los acuerdos suscritos entre el Estado y la Generalidad.
  2. La Generalidad debe participar de forma bilateral en la formación de las posiciones del Estado en los asuntos europeos que le afectan directamente o exclusivamente, o bien, si esta participación no es posible, mediante procedimientos generales. De lo contrario, la participación se realiza en el marco de los procedimientos multilaterales que se establezcan.
  3. La posición expresada por la Generalidad es determinante para la formación de la posición estatal si afecta a sus competencias exclusivas y compartidas y si de la propuesta o iniciativa europeas pueden derivar consecuencias financieras o administrativas para Cataluña. En los demás casos, dicha posición debe ser oída por el Estado.
  4. El Estado debe informar regularmente a la Generalidad, en todos los casos, de forma completa y actualizada, sobre las iniciativas y las propuestas presentadas ante la Unión Europea. El Gobierno de la Generalidad y el Parlamento de Cataluña deben dirigir al Gobierno del Estado y a las Cortes Generales, según proceda, las observaciones y las propuestas que estimen pertinentes sobre dichas iniciativas y propuestas.

 

Art. 185 - Participación en los Tratados Originarios

ARTICLE 185. PARTICIPACIÓ EN ELS TRACTATS DE LA UNIÓ EUROPEA
  1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte, que són determinants en el cas de les competències exclusives.
  2. El Govern de l’Estat ha d’incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats.

ARTÍCULO 185. PARTICIPACIÓN EN LOS TRATADOS DE LA UNIÓN EUROPEA
  1. La Generalidad debe ser informada por el Gobierno del Estado de las iniciativas de revisión de los tratados de la Unión Europea y de los procesos de suscripción y ratificación subsiguientes. El Gobierno de la Generalidad y el Parlamento deben dirigir al Gobierno del Estado y a las Cortes Generales las observaciones que estimen pertinentes al efecto, que en el caso de las competencias exclusivas son determinantes.
  2. El Gobierno del Estado debe incorporar representantes de la Generalidad en las delegaciones españolas que participen en los procesos de revisión y negociación de los tratados originarios y en los de adopción de nuevos tratados.

 

Art. 184 - Disposición General

ARTICLE 184. DISPOSICIÓ GENERAL

La Generalitat ha de participar, en els termes que estableix aquest Estatut, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya.

ARTÍCULO 184. DISPOSICIÓN GENERAL

La Generalidad debe participar, en los términos que establece el presente Estatuto, en los
asuntos relacionados con la Unión Europea que afecten a las competencias o los intereses
de Cataluña.

 

Capitulo II - Relaciones de la Generalitat con la Unión Europea


 

Art. 183 - Las Funciones y la Composición de la Comisión Bilateral Generalitat Estado

ARTICLE 183. FUNCIONS I COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓBILATERAL GENERALITAT - ESTAT
  1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis establerts pels articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre la Generalitat i l’Estat als efectes següents:
  2. a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
    b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.
  3. Les funcions de la Comissió són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
  4. a) L’elaboració de projectes normatius de l’Estat que afectin les competències i els interessos de Catalunya, especialment quan es tracti de normes bàsiques o orgàniques i de les que tenen com a funció delimitar les competències, d’acord amb la Constitució i aquest Estatut.
    b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política, especialment sobre les decisions estatals que afecten els mercats energètics i el sistema financer.
    c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la relació entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú.
    d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
    e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo.
    f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació.
    g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
    h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
  5. La Comissió és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
  6. La Comissió es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts.
  7. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
ARTÍCULO 183. FUNCIONES Y COMPOSICIÓN DE LA COMISIÓN BILATERAL GENERALIDAD - ESTADO
  1. La Comisión Bilateral Generalidad - Estado, de acuerdo con los principios establecidos por los artículos 3.1 y 174, constituye el marco general y permanente de relación entre la Generalidad y el Estado a los siguientes efectos:
  2. a) La participación y la colaboración de la Generalidad en el ejercicio de las competencias estatales que afecten a la autonomía de Cataluña.
    b) El intercambio de información y el establecimiento, cuando proceda, de mecanismos de colaboración en las respectivas políticas públicas y los asuntos de interés común.
  3. Las funciones de la Comisión Bilateral Generalidad - Estado son deliberar, hacer propuestas y, si procede, adoptar acuerdos en los casos establecidos por el presente Estatuto y, en general, con relación a los siguientes ámbitos:
  4. a) La elaboración de proyectos normativos del Estado que afecten a las competencias y los intereses de Cataluña, especialmente cuando se trate de normas básicas u orgánicas y de las que tienen como función delimitar las competencias, de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto.
    b) La programación de la política económica general del Gobierno del Estado en todo aquello que afecte a los intereses y las competencias de la Generalidad y sobre la aplicación y el desarrollo de esta política, especialmente sobre las decisiones estatales que afectan a los mercados energéticos y al sistema financiero.
    c) El impulso de las medidas adecuadas para mejorar la relación entre el Estado y la Generalidad y asegurar un ejercicio más eficaz de las competencias respectivas en los ámbitos de interés común.
    d) Los conflictos competenciales planteados entre las dos partes y la propuesta, si procede, de medidas para su resolución.
    e) La evaluación del funcionamiento de los mecanismos de colaboración que se hayan establecido entre el Estado y la Generalidad y la propuesta de las medidas que permitan mejorarlo.
    f) La propuesta de la relación de organismos económicos, instituciones financieras y empresas públicas del Estado en los que la Generalidad puede designar representantes, y las modalidades y las formas de esta representación.
    g) El seguimiento de la política europea para garantizar la efectividad de la participación de la Generalidad en los asuntos de la Unión Europea.
    h) El seguimiento de la acción exterior del Estado que afecte a las competencias de la Generalidad.
    i) Las cuestiones de interés común que establezcan las leyes o que planteen las partes.
  5. La Comisión Bilateral Generalidad - Estado está integrada por un número igual de representantes del Estado y de la Generalidad. Su presidencia es ejercida de forma alternativa entre las dos partes en turnos de un año. La Comisión dispone de una secretaría permanente y puede crear las subcomisiones y los comités que crea convenientes. La Comisión elabora una memoria anual, que traslada al Gobierno del Estado y al Gobierno de la Generalidad y al Parlamento.
  6. La Comisión Bilateral Generalidad - Estado se reúne en sesión plenaria al menos dos veces al año y siempre que lo solicite una de las dos partes.
  7. La Comisión Bilateral Generalidad - Estado adopta su reglamento interno y de funcionamiento por acuerdo de las dos partes.

 

Sección Tercera. La comisión bilateral Generalitat - Estado


 

Art. 182 - Designación de Representantes en los Organismos Económicos y Sociales

ARTICLE 182. DESIGNACIÓ DE REPRESENTANTS EN ELS ORGANISMES ECONÒMICS I SOCIALS
  1. La Generalitat designa representants en els òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, en els organismes que eventualment els substitueixin i en els altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable.
  2. La Generalitat designa representants en els òrgans de direcció dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
  3. La Generalitat designa representants en el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, en els organismes que eventualment els substitueixin i en els que es creïn de nou en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable.
  4. Les propostes o les designacions a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 han d’ésser fetes pel Parlament, o bé amb el seu acord, en els termes que estableix la llei.
  5. La Generalitat pot dirigir propostes als organismes a què fan referència els apartats 1 i 2 amb relació a les decisions que hagin de prendre i que afectin les seves competències.
  6. L’Estat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, ha de crear delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. La Generalitat participa en la designació dels membres de les delegacions que s’emplacin al seu territori, en els termes que estableix la legislació aplicable.

ARTÍCULO 182. DESIGNACIÓN DE REPRESENTANTES EN LOS ORGANISMOS ECONÓMICOS Y SOCIALES
  1. La Generalidad designa a representantes en los órganos de dirección del Banco de España, la Comisión Nacional del Mercado de Valores y la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, y en los organismos que eventualmente les sustituyan, y en los demás organismos estatales que ejerzan funciones de autoridad reguladora sobre materias de relevancia económica y social relacionadas con las competencias de la Generalidad, en los términos establecidos por la legislación aplicable.
  2. La Generalidad designa a representantes en los órganos de dirección de los organismos económicos y energéticos, de las instituciones financieras y de las empresas públicas del Estado cuya competencia se extienda al territorio de Cataluña y que no sean objeto de traspaso, en los términos establecidos por la legislación aplicable.
  3. La Generalidad designa a representantes en el Tribunal de Cuentas, el Consejo Económico y Social, la Agencia Tributaria, la Comisión Nacional de Energía, la Agencia de Protección de Datos, el Consejo de Radio y Televisión, en los organismos que eventualmente les sustituyan y en los que se creen en estos ámbitos, en los términos establecidos por la legislación aplicable.
  4. Las propuestas o las designaciones a que se refieren los apartados 1, 2 y 3 deben ser realizadas por el Parlamento, o bien con su acuerdo, en los términos establecidos por ley.
  5. La Generalidad puede dirigir propuestas a los organismos a que se refieren los apartados 1 y 2 con relación a las decisiones que tengan que tomar y que afecten a sus competencias.
  6. El Estado, si la naturaleza del ente lo requiere y su sede principal no está en Cataluña, debe crear delegaciones territoriales de los organismos a que se refiere el apartado 1. La Generalidad participa en la designación de los miembros de las delegaciones instaladas en su territorio, en los términos establecidos por la legislación aplicable.

 

Art. 181 - Participación en la Ordenación General de la Actividad Económica

ARTICLE 181. PARTICIPACIÓ EN L’ORDENACIÓ GENERAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

La Generalitat ha de participar en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc dels procediments i els organismes que estableix l’article 131.2 de la Constitució.

ARTÍCULO 181. PARTICIPACIÓN EN LA ORDENACIÓN GENERAL DE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA

La Generalidad debe participar en la elaboración de las decisiones estatales que afectan a la ordenación general de la actividad económica en el marco de los procedimientos y los organismos que establece el artículo 131.2 de la Constitución.

 

Art. 180 - Designación de Miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial

ARTICLE 180. DESIGNACIÓ DE MEMBRES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

La Generalitat ha de participar en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de consellers del Consell General del Poder Judicial, i el Parlament ha de formular propostes sobre la designació dels membres d’aquests òrgans constitucionals que correspon de nomenar al Senat, en els termes establerts, respectivament, per la legislació orgànica corresponent i pel Reglament del Senat.

ARTÍCULO 180. DESIGNACIÓN DE MIEMBROS DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Y DEL CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIAL

La Generalidad debe participar en los procesos de designación de magistrados del Tribunal Constitucional y de miembros del Consejo General del Poder Judicial, y el Parlamento debe formular propuestas sobre la designación de los miembros de estos órganos constitucionales que corresponda nombrar al Senado, en los términos establecidos, respectivamente, por la legislación orgánica correspondiente y por el Reglamento del Senado.

 

Art. 179 - Comparecencia de los Senadores de Catalunya ante el Parlament

ARTICLE 179. COMPAREIXENÇA DELS SENADORS DE CATALUNYA DAVANT EL PARLAMENT

Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia o a sol·licitud d’aquest per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.

ARTÍCULO 179. COMPARECENCIA DE SENADORES ANTE EL PARLAMENTO

Los senadores elegidos en Cataluña y los que representan a la Generalidad en el Senado pueden comparecer ante el Parlamento a petición propia o a solicitud de este para informar sobre su actividad en el Senado, en los términos que establece el Reglamento del Parlamento.

 

Sección Segunda. Participación en instituciones y en procedimientos de toma de decisiones estatales


 

Art. 178 - Convenios y Acuerdos con otras Comunidades Autónomas

ARTICLE 178. CONVENIS I ACORDS AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES
  1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació en assumptes d’interès comú.
  2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
  3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
  4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença trenta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals, amb l’audiència prèvia de la Generalitat i, si escau, de les comunitats autònomes implicades, decideixin que s’han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució.
  5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen.

ARTÍCULO 178. CONVENIOS Y ACUERDOS CON OTRAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS
  1. La Generalidad puede suscribir con otras comunidades autónomas convenios de colaboración y acuerdos de cooperación en asuntos de interés común.
  2. Los convenios y los acuerdos con las demás comunidades autónomas pueden acordar, entre otros contenidos, la creación de órganos mixtos y el establecimiento de proyectos, planes y programas conjuntos.
  3. La suscripción de convenios y acuerdos sólo requiere la aprobación previa del Parlamento en los casos que afecten a las facultades legislativas. En los demás casos, el Gobierno debe informar al Parlamento de la suscripción en el plazo de un mes a contar del día de la firma.
  4. Los convenios de colaboración suscritos por la Generalidad con otras comunidades autónomas deben ser comunicados a las Cortes Generales y su vigencia empieza treinta días después de esta comunicación, salvo que las Cortes Generales, previa audiencia de la Generalidad y, si procede, de las comunidades autónomas implicadas, decidan que deben calificarse como acuerdos de cooperación que requieren la autorización previa a que se refiere el artículo 145.2 de la Constitución.
  5. Los convenios y los acuerdos suscritos por la Generalidad con otras comunidades autónomas deben publicarse en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el plazo de cuarenta y cinco días y de un mes, respectivamente, a contar del día en que se firman.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?